Responsabilitat

Tots sabem que els diaris no són objectius. Tampoc són imparcials. En ocasions, també podríem qualificar-los de tendenciosos. Està clar que cada diari manté una línia editorial concreta. Això no es pot canviar i tampoc és el meu propòsit. Però com a mínim, en temes fonamentals per la ciutadania haurien de jugar net i ser rigorosos en el tractament de la informació. Un rigor que no han assolit a l'hora de tractar la desastrosa caiguda de l'IBEX35 del 4 de maig i la històrica pujada de la setmana següent. Fixem-nos en les portades dels principals diaris espanyols dels dies cinc i onze de maig.

Curiosament, el desplom de la borsa rep molta més atenció que no pas l'augment rècord que es va produir el dia 11. Per què aquesta diferència? Si ens fixem en les dades objectives, una pujada del 14,7% - la més alta de la història - hauria de ser més rellevant que una caiguda - també molt representativa - del 5,4%. A més, l'ensorrament de l'IBEX es devia a uns rumors llançats des d'un diari estranger mentre que el creixement era conseqüència d'una notícia sòlida i ben fonamentada: l'anunci del BCE que comprarà el deute públic dels països europeus amb problemes econòmics.

Tanmateix, sembla que els consells de redacció dels diferents rotatius no ho han apreciat de la mateixa manera que jo. La tendència general és anunciar a so de bombo i plateret el dia negre de la borsa i, en canvi, donar menys rellevància a la crescuda o, fins i tot, regalar-la a un tercer o quart pla. Una decisió incomprensible per poc equitativa. Caldria preguntar als senyors que dirigeixen La Razón perquè una notícia es mereix dos terços de portada i un gràfic amb la crisi perseguint a Zapatero i, en canvi, l'altra notícia només apareix en un subtítol de la portada. Explicacions similars es podrien demanar a l'ABC, La Gaceta o La Vanguardia.

Una conducta perillosa no només en el sentit periodístic sinó també per l'economia nacional. Aquests dies ha quedat més clar que mai la fluctuositat i la inconsistència dels índexs borsaris. Per aquest mateix motiu, els diaris haurien de pensar-s'ho dues vegades abans de donar segons quins tractaments a les notícies sobre la situació econòmica. La borsa són estats d'ànim i els mitjans de comunicació són un dels principals catalitzadors d'aquest estats d'ànim.

No s'ha d'amagar la veritat: Espanya es troba en una situació econòmica molt greu. Però quan apareixen notícies positives han de tenir tanta importància com les negatives. Els mitjans han de ser conscients de la seva responsabilitat en aquesta crisi i deixar enrere ideologides i interessos personals per intentar retratar amb la màxima fidelitat la situació actual. No cal presentar un país de color de roses però tampoc caure en fatalismes innecessaris. L'economia d'un país està en joc. Diaris, comportin-se en conseqüència.