“La crisis econòmica del periodisme no és tan preocupant com la crisis de model que existeix en la professió”. Aquesta declaració és de Gervasio Sánchez, un experimentat fotoperiodista que ha cobert els conflictes de Bòsnia, Ruanda o Sierra Lione i que va assistir a una taula rodona a la facultat. Amb ell estaven altres reporters de guerra: Javier Bauluz, Bru Rovira, Enric Martín, Santi Lyon, Fernando Quintela i Ramon Lobo. Just una setmana abans, la flamant guanyadora del Premi Ortega i Gasset, Judit Torrea, també ens va fer una xerrada dins la classe de Seminari de l’Actualitat. Dos actes que ens han servit per reflexionar a fons sobre la nostra professió i el model periodístic implantat actualment.
La feina que durant molts anys han realitzat aquests professionals està desapareixent dels mitjans. La figura del reporter implicat que lluita per la veritat, per donar veu als que no es poden fer sentir, per destapar els abusos de poder i per explicar als ciutadans allò que se’ls intenta amagar es troba en perill d’extinció. Els gabinets de comunicació, les empreses i el fàcil accés a la informació oficial s’han anat cruspint poc a poc l’essència del periodisme.
Avui en dia, els mitjans de comunicació no presenten els seus resultats a un tribunal ètic del periodisme sinó a un gabinet d’empresa que avalua el compte de resultats econòmics. Com en molts camps professionals, la rendibilitat i els beneficis ràpids han passat per davant de criteris molt més importants com la qualitat o el rigor. Els anunciants i els grans capitals econòmics s’han convertit en els tirans que dominen el món de la informació i que, sense cap mena de dubte, censuren i limiten l’activitat professional.
Des que he arribat a aquesta facultat he sentit centenars de cops que nosaltres hem de canviar aquesta tendència. Professors, convidats i fins i tot amics i coneguts sense gaire coneixements del nostre sector ens han encomanat l’àrdua i complicada tasca de refundar el periodisme. La tasca de canviar l’òrbita al voltant de la qual gira la nostra feina: passar de l’òrbita de l’euro a la del ciutadà, del lector. La tasca de tornar als orígens i ser als abanderats de la llibertat d’expressió. La tasca de retornar a la professió la independència, el rigor, la moral, la ètica i l’autonomia que havia tingut i en els últims temps ha perdut. Al cap i a la fi, ens han encomanat la tasca de tornar a ser periodistes.
Però, amb menys d’un any de carrera com reacciones a aquesta comesa? Al principi, amb incredulitat i desconfiança. Et preguntes que si ells, que estan molt més capacitats i en saben molt més que tu no ho han aconseguit, què et fa pensar que tu ho assoliràs? Però, poc a poc, t’adones Roma no es va construir en dos dies. Cal persistència i obstinació, dues qualitats molt pròpies del periodisme. Poc a poc, alguns van obrint el camí: Judit Torrea amb el seu blog Juárez en la sombra o Javier Bauluz amb el diari digital Periodismo humano. Només cal que la resta ens ho creiem i seguim la sendera d’esperança que ens estan marcant.
De la xerrada amb Torrea em quedo amb una frase: “crisis significa oportunidad”. La magnífica oportunitat que se’ns brinda: convertir-nos en periodistes, en periodistes de debò. Recuperar els valors de llibertat, compromís, ètica, rigor, persistència, impertinència, autonomia, neutralitat, curiositat... Aquells valors que han fet gran la nostra futura professió. No serà una feina fàcil però hem de creure en nosaltres. Hem de creure en el periodisme. En el bon periodisme.
La feina que durant molts anys han realitzat aquests professionals està desapareixent dels mitjans. La figura del reporter implicat que lluita per la veritat, per donar veu als que no es poden fer sentir, per destapar els abusos de poder i per explicar als ciutadans allò que se’ls intenta amagar es troba en perill d’extinció. Els gabinets de comunicació, les empreses i el fàcil accés a la informació oficial s’han anat cruspint poc a poc l’essència del periodisme.
Avui en dia, els mitjans de comunicació no presenten els seus resultats a un tribunal ètic del periodisme sinó a un gabinet d’empresa que avalua el compte de resultats econòmics. Com en molts camps professionals, la rendibilitat i els beneficis ràpids han passat per davant de criteris molt més importants com la qualitat o el rigor. Els anunciants i els grans capitals econòmics s’han convertit en els tirans que dominen el món de la informació i que, sense cap mena de dubte, censuren i limiten l’activitat professional.
Des que he arribat a aquesta facultat he sentit centenars de cops que nosaltres hem de canviar aquesta tendència. Professors, convidats i fins i tot amics i coneguts sense gaire coneixements del nostre sector ens han encomanat l’àrdua i complicada tasca de refundar el periodisme. La tasca de canviar l’òrbita al voltant de la qual gira la nostra feina: passar de l’òrbita de l’euro a la del ciutadà, del lector. La tasca de tornar als orígens i ser als abanderats de la llibertat d’expressió. La tasca de retornar a la professió la independència, el rigor, la moral, la ètica i l’autonomia que havia tingut i en els últims temps ha perdut. Al cap i a la fi, ens han encomanat la tasca de tornar a ser periodistes.
Però, amb menys d’un any de carrera com reacciones a aquesta comesa? Al principi, amb incredulitat i desconfiança. Et preguntes que si ells, que estan molt més capacitats i en saben molt més que tu no ho han aconseguit, què et fa pensar que tu ho assoliràs? Però, poc a poc, t’adones Roma no es va construir en dos dies. Cal persistència i obstinació, dues qualitats molt pròpies del periodisme. Poc a poc, alguns van obrint el camí: Judit Torrea amb el seu blog Juárez en la sombra o Javier Bauluz amb el diari digital Periodismo humano. Només cal que la resta ens ho creiem i seguim la sendera d’esperança que ens estan marcant.
De la xerrada amb Torrea em quedo amb una frase: “crisis significa oportunidad”. La magnífica oportunitat que se’ns brinda: convertir-nos en periodistes, en periodistes de debò. Recuperar els valors de llibertat, compromís, ètica, rigor, persistència, impertinència, autonomia, neutralitat, curiositat... Aquells valors que han fet gran la nostra futura professió. No serà una feina fàcil però hem de creure en nosaltres. Hem de creure en el periodisme. En el bon periodisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada